• Imatge: Psique abriendo la caja de oro. Jonh William Waterhouse.1903

“Quién mira hacia afuera, Sueña, Quién mira hacia adentro, Despierta”.

Carl Gustav Jung

M’arriba aquesta frase fa una dies, dins d’una capsa. És un regal d’aniversari i la seva senzillesa i inspiració, obren una porta a la creativitat.

Fa anys que vaig conèixer l’aportació de Jung a la Psicologia i la seva forma de veure la psique humana; he anat llegint textos, novel·les i he escoltat i aprés de persones que l’havien llegit en profunditat i transmetien els seus coneixements. Absorbeixo idees, conceptes que hem ressonen: l’ombra, la màscara, els arquetips, l’inconscient col·lectiu, les sincronicitats, etc

Sé què ressonen perquè començo a somiar, i els continguts del meu inconscient comencen a emergir al ritme del meu procés personal.

A mesura que exploro en el conscient, s’activa un lligam estret amb l’inconscient, de manera que de vegades és recolzen, i de vegades es confronten. Allò que en la meva realitat no puc entendre o aclarir, un somni ho representa, de forma subtil, de vegades amagada darrera de símbols, de vegades permeten expressar o fer, allò que mai podria dir o fer en el conscient, en la realitat.

Així s’allibera energia, continguts… i l’inconscient es posa al servei del somiador. Si aquest, posa atenció, el treball possible d’ampliació el pot portar més enllà del que en un principi hauria pogut preveure.

Somiar i despertar agafen un  sentit més ampli, un ressò diferent.

El què somio es posa a treballar per ampliar la meva consciencia i d’això es tracta quan alguna cosa en la meva vida m’incomoda, hi ha aspectes que entorpeixen el meu benestar, o les meves relacions no són beneficioses o no hem fan feliç.

De vegades un somni pot repetir-se fins que és escoltat. De vegades, no recordem el què somiem fins que no comencem un procés de teràpia… a la fi, la psique , dins la seva estructura i dinàmica, busca la forma d’expressar-se.

Obrir-se al llenguatge simbòlic que pot aparèixer en el món oníric, vol dir també  obrir-se a una observació de mi mateix, del meu entorn, de les meves relacions, de manera que comença un aprenentatge, una indagació de les emocions, dels pensaments, i dels desitjos i instints.

Tornem a l’acció de despertar: obrir el ulls, per mirar-me d’un altre manera, per reconèixer allò què hem fa mal, allò què no m’agrada. Obrir els ulls per a reconèixer el meu potencial i el què veritablement desitjo, més enllà de les limitacions personals, familiars i /o culturals.

Somiar, és despertar. 

És aquesta mirada endins, a les profunditat de l’inconscient, per a res deslligada de la realitat, ben al contrari, sempre hi ha una intenció més global de mantenir-nos units amb la nostra forma més autèntica, que és manté inalterable, esperant a ser descoberta, escoltada i disposada a ampliar la nostra saviesa, per acompanyar-nos en el nostre moment vital.

Tots i cadascun de nosaltres tenim la elecció de mirar-nos, i despertar.

Sílvia Rovira. Psicòloga (Col.11814) Anàlisi C.G.Jung i Teràpia Gestalt

Terapeuta en Cercle Consciéncia Tarragona

Responsable: Cercle Gestalt TCI Tarragona, siendo la Finalidad; responder consultas. La Legitimación; es gracias a tu consentimiento. Destinatarios: tus datos se encuentran alojados en nuestro servidor de España. Podrás ejercer Tus Derechos de Acceso, Rectificación, Limitación o Suprimir tus datos en info@centretarragona.es. Para más información consulte nuestra política de privacidad

1 + 5 =

Centre Cercle Gestalt TCI Tarragona